Cases xollo al Japó. Més enllà de la superstició.

textHo explicava fa uns dies Xataka basant-se en reportatges recents sobre el mercat immobiliari nipó. Resulta que els habitatges on algun resident ha mort de manera violenta, un suïcidi o una soledat extrema han passat de ser un tabú insuportable a convertir-se en l'objectiu de compradors amb pressupost ajustat. A nosaltres ens grinyola bastant el gir comercial, però allà es coneixen com a jiko bukken.

El catàleg dels pisos amb passat

El mercat ha evolucionat tant que ja existeixen portals web dedicats exclusivament a catalogar aquests immobles. En pàgines com Oshimaland es detallen els metres quadrats, la ubicació i el motiu exacte pel qual el pis s'ha guanyat la seva fama sinistra. Els preus arriben a desplomar-se entre un trenta i un cinquantenat per cent respecte a la mitjana del barri.

A molts tant se li fot la tragèdia prèvia amb tal de signar una hipoteca barata. Al cap i a la fi, un entrebanc administratiu o un trasllat forçós poden ser pitjors que compartir replà amb un espectre silenciós. La pela és la pela, fins i tot en el pla metafísic.

Els nous inquilins pragmàtics

Lluny de fugir espaordits, alguns nous propietaris decideixen prendre's-ho amb filosofia o directament fer broma de l'assumpte a les xarxes socials. Llogar o comprar barat compensa el mal trago de saber que l'anterior llogater va estirar la pota de mala manera.

Per descomptat, l'explicació normal és ben senzilla: la crisi d'habitatge a les grans ciutats empenta la gent a passar per alt qualsevol superstició amb tal de tenir quatre parets pròpies. A nosaltres ens poses una rebaixa del cinquanta per cent al lloguer i també ens ho pensaríamos dues vegades abans de mirar sota el llit.

Vosaltres viuríeu en un pis barat sabent el que va passar a dins?

T'has quedat amb ganes de més? Fes una volta per l'arxiu d'expedients i segueix-nos a Instagram (@ghost_beers), que allà anem explicant cada cas.

Font

Xataka