Traducció automàtica de l’original en castellà, revisada pel grup quan és possible.
Un sanatori als peus del Moncayo, i la contundència per bandera dels investigadors més potents del misteri. Investigació realitzada el 2019, però que s'estrena per al vostre gaudi el 2020. Tornem…
Agramonte. Una investigació intensa.
Ens dirigim a les faldes del Moncayo per posar a prova un dels llocs més sonats del nord peninsular. A nosaltres ens fa molt de reticent la facilitat amb la qual es pengen etiquetes de maleït a qualsevol pila de totxos vells, però aquest tenia massa números a la rifa. L'any 2019 ens hi vam plantar amb els nostres estris disposats a comprovar si quedava res més que parets caigudes.
El sanatori s'alça a la província de Zaragoza, molt a prop dels límits del Parque Natural del Moncayo. Les ruïnes ocupen un terreny apartat on el vent bufa amb ganes i la cobertura del mòbil desapareix abans d'arribar al trencall. L'aïllament ja fot els pells de gallina abans de treure la primera gravadora.
Un hotel que va acabar en hospital
El complex va arrencar als anys vint amb la idea de ser un hotel de luxe per a turistes amb pasta. La Guerra Civil va frenar el pla en sec i l'ús del lloc va fer un gir radical. Es va convertir en un sanatori per a malalts de tuberculosi, aprofitant l'aire suposadament sa de la muntanya.
Aquell anar i venir de malalts i personal mèdic va durar fins al tancament definitiu el 1978. Des d'aleshores, l'edifici va passar per dècades d'abandó total, pintades d'esprai, robatoris de marcs de portes i visites de curiosos buscant ensurts. El que queda avui és un esquelet de formigó i totxo vist amb la teulada enfonsada a diverses zones.
Sortides de to i psicofonies pels passadissos
Les llegendes que corren per la zona parlen de laments pels passadissos buits i d'ombres que creuen les obertures de les finestres. Durant la nostra estada amb els equips de gravació vam registrar alguns cops secs que no sonen a cruixits normals de fusta vella. Almenys, això ens va semblar en el moment.
Qualsevol casa vella amb humitats cruix pels canvis de temperatura i el vent colant-se pels forats trencats. A nosaltres ens agrada pensar que hi ha una explicació física abans de córrer a trucar a un mossèn o a un mèdium. Tot i així, els sorolls en plena nit dins d'un lloc així fan que se t'encongeixi l'estómac.
Molt de compte amb el terra
Més enllà dels fantasmes i les psicofonies, el veritable perill d'Agramonte és l'estructura. Els forjats estan podrits, les escales no tenen barana i hi ha pous sense cap tapa als voltants. Les visites per dins s'han cobrat més d'un ensurt real en forma de torçades i talls amb ferros oxidats.
La millor opció si passeu per la zona és veure el perímetre des de fora i deixar que les teulades caiguin en pau sense arriscar el físic. Les històries continuaran allà encara que l'edifici acabi per enfonsar-se del tot.
Vosaltres entraríeu de nit en un lloc amb risc d'esllavissada només per gravar un parell de psicofonies?
T'has quedat amb ganes de més? Fes una volta per l'arxiu d'expedients i segueix-nos a Instagram (@ghost_beers), que allà anem explicant cada cas.
— Fi de l'informe. Que cadascú en tregui les seves conclusions.
Explicable o inexplicable?
Vota i veuràs què en pensa la resta. Sense registrar-te.
Hi has estat?
Encara ningú no ha explicat què hi va viure. Seràs el primer?