◆ Imatge generada amb IAEls lamentaments femenins al folclore paranormal
📰 Cas documentat: l’expliquem a partir d’altres fonts, no l’hem investigat sobre el terreny.
🖌 La imatge de portada és una il·lustració recreada amb IA. El cas i els testimonis provenen de fonts reals, que es citen al text.
Traducció automàtica de l’original en castellà, revisada pel grup quan és possible.
Analitzem per què la figura de la dona que plora es repeteix en relats de fantasmes, segons comenta La Crónica de Hoy.
Dones que ploren a la nit
Ens trobem amb la mateixa escena una i altra vegada: una figura etèria, un sospir i el so d’una dona que plora. La Crónica de Hoy va llançar la pregunta a la seva columna d’aquesta setmana i, encara que l’article no aporta xifres, sí recull la sensació que el fenomen està molt documentat en la cultura popular.
Nosaltres, en sentir aquesta descripció, recordem els contes de la zona de La Mussara, els relats de la "Dona del carrer del vent" a A Coruña o la llegenda de la vídua del convent de San Juan de la Cruz a Donostia. En tots ells, el plor és el senyal que avisa el pas dels vius. Fins a Barcelona té la seva pròpia 'Llorona', encara que a Barcelona la diuen 'Ploranera' i ha estat vista en múltiples ocasions al barri costaner de La barceloneta.
D’on surt la idea?
L’explicació més corrent, que citem sovint a les nostres tertúlies de bar, és la de la personificació del dolor. Quan una dona pateix una pèrdua –fill, marit, llibertat– la narrativa la converteix en espectre per perpetuar el sofriment. La Crónica de Hoy menciona que, en diversos estudis de folclore, els relats de fantasmes femenins apareixen amb més freqüència en societats on la dona ha estat històricament més vulnerable.
Si ens traslladéssim a la zona de Priorat, podríem comprovar que la majoria dels testimonis de lamentacions nocturnes provenen d’antigues cases rurals. Allà, la vida estava lligada al cicle de la collita i al dol per la mort dels que treballaven la terra. Un cruixit en la fusta, una finestra oberta de cop, i l’eco d’un sospir que sembla vindre del passat.
L'espeig de la societat
Una altra dada que encaixa amb l’observació de La Crónica de Hoy és el paper de la dona en la narrativa de terror: sovint és la víctima, no l’agressora. Aquesta asimetria reforça estereotips de vulnerabilitat. No és una coincidència, sinó una forma que la cultura expressi temors col·lectius.
En contrast, els fantasmes masculins apareixen més vinculats a actes violents: un soldat que no descansa, un lladre que torna a robar. El gènere de l’espectre sembla reflectir la forma en què la societat assigna rols de passiu i actiu. Recordem la psicofonia captada pel membre del nostre equip Paco en una de les cases abandonades en la investigació de Fatxes (Baix-Camp, Tarragona), on vam poder identificar una veu masculina que amenacava amb actes violents, que no van succeir, sinó que abandonàvem l’estada.
Un cas que ens va fer pensar va ser el de l’hotel abandonat a Baix Camp, on els propietaris afirmaven escoltar sospirs de dona a la matinada. Una inspecció va revelar canonades trencades i una ventilació que creava corrents d’aire. El soroll era, a ciència certa, el cruixit del metall i l’eco de la pròpia arquitectura. L’explicació natural encaixa amb la idea que el cervell busca patrons familiars, com el lament femení.
Un toc d'escepticisme
Ens agrada escudriñar, però també reconeixem que moltes vegades l’explicació està en l’acústica o en la sugestió. Un pas per un passadís fosc, la manca de llum i el soroll del vent poden fer que qualsevol so es converteixi en un gemec. En altres paraules, el fenomen pot tenir una causa tan simple com una canonada solta.
Tot i així, el fet que el plor femení sigui tan recurrent ens porta a preguntar què diu de nosaltres com a col·lectiu. ¿Serà que la cultura necessita un símbol de tristesa perpètua? ¿O simplement l’eco d’una història que s’ha repetit massa?
Pregunta al lector
Algú ha escoltat un lament de dona en algun lloc abandonat i té una teoria que expliqui el so?
T’has quedat amb ganes de més? Fes una volta per l'arxiu d'expedients i segueix-nos a Instagram (@ghost_beers), que allà anem explicant cada cas.
Font
— Fi de l'informe. Que cadascú en tregui les seves conclusions.
Explicable o inexplicable?
Vota i veuràs què en pensa la resta. Sense registrar-te.
Hi has estat?
Encara ningú no ha explicat què hi va viure. Seràs el primer?